Publicat el per Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Donada la saturació d’espai d’aquest blog hem obert un de nou, de moment portem aquestes entrades publicades. Gràcies per la vostra atenció.
https://fontsinatura.com/2023/09/10/avui-destaquem-la-font-coral-dangles/
https://fontsinatura.com/2023/09/11/fem-safareig-el-safareig-de-queralbs/
El carrer de la Mina de Sant Cugat del Vallès destaca principalment pel Roure del carrer dels Mestres,
un exemplar protegit situat exactament a la confluència de la seva vorera amb el carrer de la Mina.
Aquest exemplar forma part del catàleg del patrimoni verd de la ciutat a la vora del torrent de Volpelleres.
A part d’aquest exemplar singular, el carrer compta amb alineacions de vegetació urbana com lledoners o plàtans d’ombra comuns a la zona.
Arbres catalogats i singulars propers
Roure català (Quercus x cerrioides): Mesura entre 10 i 15 metres d’alçada. Està situat a la cruïlla amb el carrer dels Mestres, a tocar del pont de Can Vernet.
Vegetació de ribera: Degut a la proximitat amb el torrent de Volpelleres, la zona manté humitat que afavoreix el creixement de roures i alzines de grans dimensions.
Parc de l’Arboretum: Molt a prop d’aquesta localització es troba el Parque del Arboretum,
un espai públic dedicat a agrupar diferents espècies arbòries de la vegetació catalana.
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La cisterna del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, construïda el 1495, és una de les joies ocultes més fascinants del patrimoni hidràulic de Barcelona. Se situa de manera subterrània sota una de les cantonades de l’impressionant claustre gòtic del recinte.
Història i funció original
La construcció d’aquesta gran reserva d’aigua va ser ordenada per l’abadessa Teresa Enríquez. El seu objectiu principal era modernitzar el recinte i assegurar l’autoabastiment d’aigua per a la comunitat de monges clarisses.
Informació per a la visita
Tot i que l’accés vertical que baixa directament a la cavitat subterrània està tancat al públic general per motius de conservació i seguretat, el pou exterior i tot l’entorn del claustre es poden contemplar de manera habitual durant la visita al museu.
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Les Procures del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona són un dels espais de gestió econòmica i logística més singulars i ben conservats del conjunt monumental.
Ubicades a la terrassa inferior del monestir, just al costat de la infermeria, aquestes estances representen un testimoni excepcional de l’organització de la vida quotidiana i el proveïment d’una comunitat monàstica femenina des de l’època medieval.
Què eren les procures?
Eren les estances destinades al magatzem i administració de les provisions del monestir.
En aquest espai es guardaven:
L’espai i les seves dependències
Les procures estan configurades com un espai obert de caràcter diàfan que originàriament estava dividit en dues cambres principals.
Dins d’aquest complex logístic destaquen estructures clau per a l’autosuficiència:
La figura de la procuradora
La gestió de tot aquest complex i el control de les existències requeria una gran responsabilitat. Per això, el càrrec requeia en la procuradora, una germana de cor triada específicament per encarregar-se de l’administració econòmica, el control dels magatzems i la coordinació dels treballs del camp del monestir.
Avui dia, el conjunt de les procures es pot contemplar com a part del recorregut cultural de l’Ajuntament al Museu Monestir de Pedralbes. Els treballs d’excavació i restauració arqueològica realitzats en els últims anys han permès recuperar tota la seva fisonomia històrica per al públic.
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Visegrád és un dels pobles més emblemàtics de la Corba del Danubi (o Recodo del Danubio), un impressionant tram fluvial situat a uns 40 quilòmetres al nord de Budapest, on el riu fa un gir pronunciat entre turons boscosos.
És famós per acollir fortificacions medievals que ofereixen les vistes panoràmiques més espectaculars de tota la regió.
La Corba del Danubi (o Dunakanyar a hongarès) és una de les regions naturals i històriques més fascinants d’Hongria.
S’estén al llarg d’un tram muntanyós on el riu, encaixonat entre els turons de Transdanubia i el nord del país, gira bruscament 90 graus cap al sud pel camí cap a Budapest.
Aquesta zona no només és un espectacle geològic, sinó el cor històric de l’antic Regne d’Hongria.
Els tres pobles imprescindibles:
Gairebé totes les rutes per la regió se centren en un triangle de tres localitats, cadascuna amb una personalitat completament diferent,
Naturalesa i Senderisme:
La corba està envoltada pel Parc Nacional Danubi-Ipoly, una destinació molt popular per als entusiastes de les activitats a l’aire lliure.
Congost de Rám (Rám-szakadék): Una de les rutes de senderisme més emocionants del país, que transcorre per un estret canó rocós equipat amb escales i cadenes per superar cascades.
Mirador de Prédikálószék: Ofereix una de les caminades més exigents de la zona però recompensa amb la vista més neta i fotogènica del meandre complet del riu.
Zebegény i Nagymaros: Petits pobles a la riba oposada del riu, ideals per als que busquen rutes de senderisme tranquil·les, miradors de fusta (Zsitvay o Kós Károly) i platges fluvials de grava.
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Pou d’Esponellà és un antic pou catalogat com a part del patrimoni d’obra popular del municipi.
Es troba situat just al costat de Cal Baró, l’emblemàtica casa senyorial que funciona actualment com a seu de l’Ajuntament d’Esponellà, carrer Pere Ordis, núm. 7.
Tant el pou com l’estructura tradicional de l’edifici annex estan estretament lligats al passat rural i noble de la vila.
La família propietària de Cal Baró va promoure la casa aprofitant elements arquitectònics recuperats del proper Castell d’Esponellà.
Els pous i les eixides (patis de transició) eren crucials per a l’abastiment d’aigua i la vida quotidiana a les antigues construccions del poble abans de l’arribada de les xarxes modernes.
Està construït principalment amb pedra calcària o travertí de la zona, seguint les tècniques tradicionals de maçoneria. de transició clau per a l’ús domèstic de l’aigua abans de l’arribada de les xarxes urbanes.
A pocs metres trobem un petit safareig, molt mes modern.
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La Font esta al pati que hi ha al costat dret de la casa can Sagristà, al peu d’un destacat pi, dins del municipi de Piera.
Historia:
Font situada al pati de Can Sagristà, al costat del camí d’accés. És una estructura rectangular aïllada amb una pica semicircular.
Feta de rajol ceràmic, a la part frontal hi ha fixada una aixeta metàl·lica d’on hi brolla l’aigua.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a la Font de Can Flaquer cal seguir el camí de Can Mas als Hostalets, i sota del mas de Can Flaquer de Piera.
Font situada en una bella raconada sobre el torrent de Can Flaquer.
És una estructura adossada en un marge, feta d’obra vista
i oberta a la part frontal en arc de mig punt.
L’interior és cobert amb volta de canó de rajol col·locat de cantell, i s’obre a la paret amb la boca de la mina.
A sota hi ha un tub metàl·lic d’on hi brolla l’aigua, que s’entolla al davant
i és canalitzada a través d’una rasa fins a fora l’estructura, fins a un safareig rectangular.
A sobre de la font i del safareig hi creixen unes alzines centenàries de forma inclinada i de gran envergadura, i al davant un plàtan també de dimensions notables.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa : Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els Oms del Monestir de Sant Cugat del Vallès són una arbreda monumental de gran valor històric i botànic. Estan formats per un conjunt de sis oms catalogats que es troben a l’entorn de l’antiga abadia benedictina.
Aquests exemplars sobreviuen de manera excepcional a la plaga de la grafiosi, un fong letal que ha delmat la població d’oms a tot Europa.
Característiques i situació actual
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Una bassa de reg tradicional o antiga es compon d’un got d’emmagatzematge excavat, murs de maçoneria o dics de terra compactada,
un sistema d’entrada d’aigua des d’una sèquia o brollador, una boca de sortida o sagnador amb la comporta, i un sobreeixidor per evitar desbordaments.
Estructura i Contorn:
Got o cubeta: El buit excavat al terreny que reté el volum principal de l’aigua.
Dics o talussos: Murs de terra compactada, de vegades reforçats amb pedra seca o calç i cantell, que contenen els laterals. La part superior o camí pla que envolta tot el perímetre de la bassa.
Revestiment o terra: Capa tradicional d’argila piconada (redany) o maçoneria de pedra unida amb morter de calç per reduir les filtracions.
Sistema Hidràulic:
Boca d’entrada (Boquera o caç): Canal o conducte per on l’aigua del riu, la mina o la sèquia mare arriba a la bassa.
Desguàs o arqueta de sortida (Sangrador): Orifici inferior connectat a la xarxa de sèquies de distribució o reguera principal.
Comporta (tauler o tap): Peça de fusta o ferro emplaçada a la sortida per obrir o tallar el pas de l’aigua segons el torn de reg (tanda).
Aliviader (Rebosadero): Canalet lateral de desfogament que expulsa l’excés d’aigua quan plou molt o entra més cabal del previst, protegint els dics.
Rampa o escalinata: Pla inclinat o graons de pedra que baixen fins al fons, usats antigament per a la neteja de llots i el manteniment.
Cendrer o pou de decantació: zona més profunda al costat de la sortida on s’acumulaven la sorra
i els sediments fins per evitar que passessin als camps.
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Illa Margarida (Margit-sziget) és el principal pulmó verd de Budapest, un oasi de 2,5 quilòmetres de llarg situat al bell mig del riu Danubi.
L’illa connecta amb la ciutat a través de dos ponts i és molt accessible amb transport públic gestionat per la xarxa BKK.
És un parc públic d’accés gratuït i obert les 24 hores, famós per estar pràcticament lliure de cotxes,
fet que el converteix en el refugi perfecte per a locals i turistes.
Què veure i fer a l’illa
Com moure’s per l’illa:
Com que està prohibit el trànsit rodat particular, les millors maneres de recórrer-la són a peu o llogant vehicles recreatius. A l’entrada sud pots acudir a empreses de lloguer com Go Mobility Margaret Island per rendir els famosos bringóhintó (quatricicles a pedals familiars), bicicletes, patinets elèctrics o tàndems
La Torre d’Aigua de l’Illa Margarida (Margitszigeti viztorony) és el monument industrial més antic i gran d’Hongria. Protegida per la UNESCO, s’ubica exactament al pati interior del Teatre a l’Aire Lliure de l’illa
Dissenyada per l’arquitecte Rezső Vilmos Ray i construïda el 1911 per l’enginyer Szilárd Zielinski. Va ser una de les primeres construccions d’Europa que va fer servir formigó armat de forma massiva.
Es va construir per bombar aigua potable dels pous de l’illa i proveir el luxós hotel termal de l’aristocràcia, avui conegut com l’Ensana Grand Margaret Island Hotel. El seu dipòsit intern tenia fins a 600 metres cúbics d’aigua.
Recull de dades: IA.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
