Publicat el per Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Donada la saturació d’espai d’aquest blog hem obert un de nou, de moment portem aquestes entrades publicades. Gràcies per la vostra atenció.
https://fontsinatura.com/2023/09/10/avui-destaquem-la-font-coral-dangles/
https://fontsinatura.com/2023/09/11/fem-safareig-el-safareig-de-queralbs/
Per anar al mirador de la Bagà Major sortirem de Bagà per la carretera dirección a Gisclareny, a un 2.500 deixem aquesta carretera per seguir per l’esquerra direcció a Sant Joan de l’Avellanet i la seva font.
Cal continuar per la pista que ens portaria com a punt final a Sant Joan de l’Avellanet .
A un quilòmetre i mig trobarem a l’esquerra a peu del camí el Mirador de la Bagà Major.
En dia clar es pot gaudir d’unes vistes extraordinàries.
Un Cartell a color amb imatges de les vistes que contemplem,
ens indican bàsicament el nom de les muntanyes properes i destacades de les rodalies de Bagà.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Plaça Galceran de Pinós (o Plaça major) de Bagà fou construïda al segle XIII juntament amb tot el nucli antic de la Vila de Bagà. Aquesta plaça ha tingut diferents noms: de la República, Major, Reial, o popularment de les Voltes i Porxada. És el centre de la vila, no tan geogràficament, sinó com a punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l’any 1234 en concedir la carta de fundació.
És una emblemàtica plaça que en altres èpoques havia estat un important centre comercial i mercantil, i on residia la petita noblesa que acompanyava els Barons de Pinós, com els Solanell, els Foix, etc., dels quals encara es conserven els edificis. La plaça, durant la guerra dels Segadors, fou incendiada i posteriorment remodelada, amb la qual cosa perdé part dels porxos originals.
En un costat de la Plaça Major i adossada a la paret d’un edifici, esta la font.
Font de construcció d’obra amb una arcada on al centre te una aixeta polsador,
L’aigua cau a una pica rectangular.
Recull de dades de la Plaça Major: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La llista de fonts del municipi de Castellar de la Ribera comprèn les fonts de Castellar de la Ribera, al Solsonès.
Llista de fonts
Recull de dades i fotografies: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
El Roure Gros esta en la carretera del Trinquet i davant de cal Roman, a peu mateix de la carretera.
Roure de gran envergadura que es troba a la cruïlla del camí que des de la carretera del Trinquet porta a la casa la Pomera.
És un arbre de grans dimensions que destaca tant per la seva copa com pel seu gruixut tronc.
Actualment, part del arbre esta danyat, ha perdut branques i pot estar atacat per paràsits…,
en el temps podria morir aquest espectacular Roure. !
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: María del Agua Cortés Elía. OPC
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Bavià és un nucli de població del municipi de Castellar de la Ribera, al Solsonès a 732 metres d’altitud. Hi ha una masia del mateix nom amb vestigis que remunten a l’any 1200, quan el nucli es deia «Beya» i la capella de Sant Sebastià del segle XVII.
A l’entrada a l finca, a l’esquerra trobem una bassa o bassal d’aigua de pluja.
Segurament anys en rere es feia servir com abeurador dels animals de l’antiga propietat.
Actualment no s’utilitza, però encara quan plou s’omple d’aigua.
Es un espai net i agradable de fer un tom.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Casanova és una casa del nucli de Clarà, al municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès).
En una de les façanes d’aquesta gran casa i adossada a ella hi ha un Pou.
Aquest pou s’alimenta de l’aigua de la pluja, que des d’una teulada i per medi d’un canaló entre l’aigua a dins del pou-cisterna.
En la seva part superior i des d’una finestra es pot treure l’aigua per medi d’una corriola amb una galleda…
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per arribar a Castellar de la Ribera cal agafar la carretera de Solsona direcció a Bassella (C-26).
La Ribera Salada (al Solsonès, per on passa, se’l denomina en femení) és un riu del Solsonès, afluent per l’esquerra del Segre.
Rep el seu nom a partir d’Aigüesjuntes, on conflueixen les aigües de la Riera de Canalda i del Riu Fred.
Té una longitud d’uns 20 km (30,4 km sumant-hi el Riu Fred i 39,8 km sumant-hi la Riera de Canalda), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis de Lladurs, Castellar de la Ribera i Bassella.
Des d’Aigüesjuntes agafa la direcció nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop.
Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l’esmentada direcció nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.
Des d’Aigüesjuntes fins al Pla dels Roures rep les aigües del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.
Després de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcció est-oest que mantindrà fins a la seva confluència amb el Segre, rep per l’esquerra les aigües de la rasa de Vilatobà, passa per sota els ponts del Molí de Querol on rep les aigües del barranc de Querol,
la seva riba esquerra banya la falda de l’obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s’hi troba Ceuró davant del qual rep, per la dreta, les aigües del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsonès, rep, també per la dreta, les aigües del torrent dels Llops.
Només penetrar a l’Alt Urgell rep, per l’esquerra, les aigües de la rasa de Villaró. Una mica més avall, deixa a la dreta el poble d’Ogern on rep les aigües d’El Baell.
Uns 1.500 metres més avall, rep per la dreta les aigües de la Rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d’Altés que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l’esquerra les aigües al Segre a Bassella, a uns 435 m d’altitud i després d’uns 20 km de recorregut des d’Aigüesjuntes en el cas que el pantà de Rialb no estigui pràcticament ple.
En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aigües a la cua d’aquest pantà 1,5 km abans de l’antiga confluència a 440 m d’altitud.
Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l’originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l’obtenció de sal al Salí de Cambrils.
Recull de dades: Wikipedia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Viquipèdia
La Ballarina sobre les ones esta en una petita placeta de l’avinguda Dr. Pere Tarrés, a l’extrem nord, a l’inici del carrer de l’església de Monistrol de Calders.
Historia:
Es tracta d’una escultura figurativa exempta formada en un únic bloc de pedra on es presenta una forma que representa una fusió d’una figura femenina disposada dreta amb onades que conformen el seu cos. L’obra és de pedra d’Ulldecona; les mesures aproximades són 280 x 140 cm i 7.500 kg de pes.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografías: Mª Àngels García – Carpintero
Torre de l’Aigua de la Bleda esta a prop de la Ctra. BV-2121, km 2,3 a 2 km. de Pacs del Penedès.
Historia:
La torre està situada al límit del terme municipal de Pacs del Penedès amb el de Sant Martí Sarroca, envoltada de vinyes en una zona plana.
És de planta quadrada, composta de base i tres trams, oberts per les quatre cares amb finestres ogivals.
Hi ha cornises de separació entre els pisos i és interessant la utilització del maó vist.
La torre de l’Aigua de la Bleda és un edifici de Pacs del Penedès (Alt Penedès) inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La font de Sant Antoni es troba al peu de la carretera que porta al santuari de Falgars, al marge dret. Dins del terme de Sant Julià de Cerdanyola.
Historia:
La font es troba en un mur de paredat, amb una pica i aixeta polsador accionable encastada, a la part superior hi ha una fornícula amb un paredat, de rajoles ceràmiques amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua.
A banda i banda de la pica hi ha dos bancs correguts de pedra perpendiculars a la paret.
S’ha arranjat la placeta de davant amb taules i seients protegits per diversos arbres que proporcionen ombra.
Observacions:
El plafó ceràmic va estar durant un temps en mal estat ja que la part de la cara del sant i el nen estava picada per una obra vandàlica. Es va procedir a la restauració del plafó.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: María del Agua Cortés Elía. OPC
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 