Publicat el per Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Donada la saturació d’espai d’aquest blog hem obert un de nou, de moment portem aquestes entrades publicades. Gràcies per la vostra atenció.
https://fontsinatura.com/2023/09/10/avui-destaquem-la-font-coral-dangles/
https://fontsinatura.com/2023/09/11/fem-safareig-el-safareig-de-queralbs/
El Museu d’Art del Bolet esta al centre del nucli, a la plaça del Mercat i Camí de Berga de Montmajor.
Historia:
El Museu es troba ubicat en les dependències de l’antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l’any 1994 amb la construcció del nou edifici.
La façana exterior esquerra s’ha decorat amb un mural que representa unes mans que ens ensenyant uns bolets.
A la cantonada hi ha un bolet gegant de ferro que ocupa tota l’alçada de l’edifici, i es una Font.
A l’interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d’exposicions a la que s’accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets.
Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d’estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.
Observacions:
Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat “Tocat del Bolet” realitzat per l’escultor de ca l’Escuder del Pujol de Planès.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Cortés Elía, Mª del Agua
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El pantà de Sant Ponç és un embassament situat a la vall mitjana del riu Cardener, creat per una presa localitzada al municipi de Clariana de Cardener,
que s’estén pels termes de Clariana de Cardener, Olius i Navès, a la comarca del Solsonès, no gaire lluny del límit amb la del Bages.
Actualment és el tercer embassament de la conca del riu Llobregat per capacitat, però quan es va innaugurar el 1957 era el més gran
la Baells i la Llosa del Cavall, són força més grans però es van construir després.
S’ha aprofitat el congost format pel Cardener a l’indret de l’ermita de Sant Ponç, ara inundada pel pantà, per a la construcció de la presa damunt plataformes estructurals profundament entallades pels cursos d’aigua.
Amb una presa de 59,5 metres d’alçada i una longitud de coronació de 311 metres,
té una capacitat de 24,4 hm³, una llargada de 5,8 km i la superfície total de l’embassament és de 144,5 ha.
S’hi poden trobar diferents espècies de peixos, sobretot introduïdes com alburns, carpes, lluços de riu, peixos sol, perques americanes, madrilletes veres, lucioperques i silurs.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac sector de Vacarisses.
Historia:
El Parc està format per dos massissos muntanyosos que formen una mateixa entitat orogràfica i geològica: el de Sant Llorenç i la serra de l’Obac
(aquest últim pren el nom de l’antic mas situat en terme de Vacarisses) i inclou terrenys de 12 municipis, entre ells Vacarisses.
La part corresponent a Vacarisses abasta 1.354 ha que inclouen l’antiga finca de l’Obac, a l’extrem nord-oriental del terme, més bona part del sector situat més al sud, fins la carena del Roure Monjo i els cingles de Vacarisses.
Per aquesta banda el límit de la zona del Parc és, aproximadament, la carretera que va de la Barceloneta a la urbanització dels Caus.
L’orografia de la serra de l’Obac és escarpada i plena de cingles i canals, amb predomini dels conglomerats, que formen un relleu semblant al del massís veí de Montserrat.
La zona compresa dins el terme de Vacarisses és precisament un dels indrets més agrestes, amb turons emblemàtics pel seu perfil singular,
com ara el Paller de Tot l’Any, la Roca Salvatge, Collsapera o el Turó Roig.
També són destacables, per la seva orografia característica, els cingles de Vacarisses, situats a l’esquena del poble.
La fisuració que caracteritza els conglomerats afavoreix la circulació d’aigües càrstiques, mentre que les intercal·lacions de margues entre conglomerats han donat lloc a nombroses coves i avencs.
Un exemple d’aquest fenomen és el conjunt de fonts intermitents que, en determinades temporades, expulsen un borboll d’aigua procedent del subsòl.
La font de la Saiola, en terme de Vacarisses, és la més important, seguida de la Barbotera i la Pedregosa, en terme de Rellinars.
Així mateix, alguns torrents o rieres de la zona configuren congostos amb espectaculars salts d’aigua i zones de ribera d’un notable interès, com ara el torrent de can Còdol o la riera de Sanana.
El clima és mediterrani subhumit i per això hi predomina l’alzinar, que per sobre dels 800 m
s’enriqueix amb espècies pròpies dels llocs humits, i també les pinedes (pi blanc).
L’existència de grans masses forestals que alternen amb esplèndides cingleres i espadats ofereixen unes condicions òptimes per al refugi i la cria de nombroses espècies vertebrades.
Entre d’altres: el senglar, l’esquirol, els conills, el gat mesquer, la guineu, el toixó i la cabra. Les aus més comunes són la merla, el tudó, el gaig, el pit-roig, les mallerengues, el pinsà, la cadernera, els sits, la puput i el tord.
També s’hi poden trobar corbs i altres aus rapinyaires. Pel que fa als rèptils, hi sovintegen la serp verda, la serp blanca, l’escurçó o la salamandra.
Dins el terme de Vacarisses hi trobem la Casa Nova de l’Obac, que ha estat habilitada com a centre cultural i punt d’informació del Parc i ha esdevingut un dels principals punts de referència dels visitants.
Observacions:
En bona part de la zona hi ha restringit l’accés als vehicles motoritzats
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Esta en la petita placeta de sobre el carrer de Manresa amb el carrer de Dr. Miquel Vilardell i Picas i amb el carrer de l’església de Borredà.
Font senzilla adossada a la paret d’una casa, en forma de fornícula, on te una aixeta de polsador que dona l’aigua a una pica arrodonida.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
La Font de Cal Sabater esta a l’inici del carrer Mossèn Joan Aymerich cruïlla amb Teodor Miralles.
Historia:
Font localitzada a l’inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d’una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L’element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l’aixeta polsador. Actualment està connectada a la xarxa d’aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l’aigua d’un pou ubicat al costat de la font.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
La Font del Tritó es una escultura i font situada en el carrer Joan Aymerich cantonada amb carrer de la Cultura de Vilada.
Historia:
El Tritó es tracta d’una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d’un tritó pirinenc esculpit a partir d’un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya.
Aquest element serveix de decoració ornamental d’un mur de contenció que aguanta una zona verda l’entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny.
El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d’aigua de la font, la qual s’efectua per la boca de l’amfibi
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
La Font del Parc esta en l’interior del parc dels Gronxadors.
Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970.
Es tracta d’una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s’enlaira gairebé 3 metres.
Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d’una pica a la base, que és de pedra tosca picada.
Només raja l’aixeta polsador de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
Santa Maria de Lladurs és l’església parroquial de Lladurs (Solsonès), que des de Solsona s’arriba per la carretera LV-4241.
Front de l’església hi ha a sota de l’ombra d’arbres la seva Font.
Es feta d’un allargat bloc de pedra, on disposa d’una aixeta de maneta, on l’aigua cau a una pica semicircular. A les rodalies trobem varies taules rodones amb seients.
Esculpit a la roca, hi ha l’escut i posa: “Ajuntament de Lladurs. Any 1997.”
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
Al nucli urbà a l’Avinguda Canaletes, a la Plaça de la Font. A la placeta entre l’Ateneu i l’església de Sant Sebastià i Sant Roc.
Historia:
Estructura exempta feta a partir de pedra carejada col·locada a trencajunts. Esta composada principalment per tres elements, una paret de pedra orientada nord sud que fa d’eix de l’estructura. A ella s’adossa una pica de pedra circular, que per la seva forma recorda a un trull. Al centre de la pica hi ha tres blocs de pedra, col·locats de manera creixent un a sobre de l’altre on trobem l’aixeta. Just a sobre recolza l’extrem nord de la paret, on hi ha col·locat l’escut del poble fet de pedra.
A la cara est d’aquest mur, en un dels carreus just per sobre la pica es pot llegir Juan Bassegoda, nom d’un reconegut arquitecte, fill i net d’arquitectes especialista en la restauració de monuments. Per sota el seu nom, i parcialment esborrada hi ha un altre inscripció.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte – iPAT Serveis Culturals
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
Església de Santa Maria d’Avià en el Pla de Santa Maria del Berguedà.
En la paret de l’antiga masia de Santamaria, te una cavitat on hi ha una aixeta.
Front seu disposa d’una taula rodona i 4 seients per fer un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 